La dansa
1. Abans de complir els 16 es recomanable tenir una afició.
Sempre va be desconnectar, i fer coses que ens agradin. La meva afició és:
LA DANSA
L’esser humà va aprendre
a ballar abans que a parlar. Juntament amb el teatre i la música, la dansa és
una de les tres arts escèniques que existeixen des de l’antiguitat.
HISTÒRIA:
L’origen de la dansa es
pot fer arribar a l’antiguitat, quan es feien pantomimes i danses, i encara que
no queden testimonis escrits l’estudi dels pobles primitius contemporanis fa
pensar que els humans més primitius devien acompanyar els seus rituals amb
algun moviment rítmic que es podria considerar un ball o dansa.
Va ser en l’antiga Grècia
un dels primers llocs on la dansa va ser considerada un art, anomenat
antigament com mousiké, l’art de les muses.
A Europa, a l’edat
mitjana, es feien valls en ocasions importants, com per exemple el ballet a
Déu. Tot i això estaven perseguits per l’església que els considerava un ritu
pagà. A les corts aristocràtiques es van donar les “danses baixes”, anomenades
així perquè arrossegaven els peus, de les quals es té poca constància. Les més importants van ser les danses
populars, com les cercaviles i les faràndules, i també les famoses “danses
morisques”, que van arribar fins Anglaterra.
En l’actualitat
existeixen molts estils de dansa uns exemples són la clàssica, contemporània ,
jazz, dansa espanyola... Tots tenen alguna cosa en comú, però com la música són
diferents.
Però, que es ballar?
Ballar és sentir, no
consisteix només en fer els passos que et marquen o en seguir la música.
Ballar
és expressar , una manera de transmetre els sentiments a traves de moviments i expressions.
- Les expressions més autèntiques de la gent estan en el seu ball i en la seva música. El cos mai menteix. -Agnes de Mille.
- Tocar, moure's, inspirar. Aquest es el verdader regal de la dansa. -Aubrey Lynch
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada